LA SONATA A CATALUNYA

La Sonata per a piano en do menor és una de les obres més ambicioses escrites per Juli Garreta que resumeix molt bé la personalitat artística del seu creador: música postromàntica però de naturalesa clàssica, que fluctua entre la claredat de l’estil més clàssic i la inspiració més apassionada del Romanticisme, sense descuidar els seus orígens amb un tercer moviment sardanístic que traspua catalanitat pels quatre costats.

Aquesta obra, de gran exigència per a l’intèrpret, no s’ha interpretat en públic des de fa anys i la podrem recuperar en mans d’un dels pianistes catalans més reconeguts de la seva generació, Enrique Bagaría.

Prenent aquesta obra com a punt referencial del programa, el pianista ens presentarà una visió panoràmica de la forma sonata. Partirem de la Sonata de Josep Teixidor, primera sonata en forma clàssica que es coneix d’un compositor català; creuarem per una Sonata en un sol moviment de Marsal, composta durant el primer quart del segle XVIII; fins a arribar a Albéniz, amb una obra de joventut que amalgama la predilecció per l’estil clàssic, un gust personal ple d’elegància per la música de saló i l’esperit més romàntic.

PROGRAMA

Sonata en re major (1794).  Josep Teixidor (1750-1811)

I. Allegro

II. Largo

III. Finale. Presto

Sonata en la major núm. 5.  Pau Marsal (1761-1839)

Maestoso

Sonata en la bemoll major núm. 3, op. 68 (1886).  Isaac Albéniz (1860-1909)

I. Allegretto

II. Andante

III. Allegro assai

Sonata en do menor (1922).  Juli Garreta (1875-1925)

I. Molt poc a poc. Viu

II. Poc a poc, apassionat

III. Sardana. Ben ritmat

IV. Final: Poc a poc. Majestuós. Viu