Recondita armonia

Montsalvatge va iniciar-se en el món de la composició com un músic neoromàntic a la recerca d’un llenguatge personal de gran plasticitat i eclecticisme. Sempre fou un amant del verisme italià i del lirisme puccinià. Aquest amor es va veure reflectit en una obra primerenca (1946-1952) que molt més tard, l’any 1995, va revisar i editar amb el títol de Recondita armonia. Just el mateix any que iniciava la composició d’aquesta obra, va compondre la sardana Elegia a Garreta, fruit de la gran admiració que sentia pel compositor guixolenc. Montsalvatge va dir d’ell que en les seves sardanes pensava més en allò purament musical i en la qualitat i excel·lència de la dansa que en aquells que la ballaven.

Garreta, com Montsalvatge, va adoptar en els seus inicis el lirisme postromàntic. Però en el cas del compositor empordanès trobem un llenguatge amb influències de Schumann i de la música eslava sempre amarat de mediterraneïtat i d’una inspiració molt genuïna. Un exemple clar el trobem en el seu Quartet amb piano, compost el 1898 amb tant sols vint-i-tres anys i que podrem gaudir després de molts anys de silenci. Completaran el programa el Trio amb piano de Montsalvatge, la recuperació de la sardana Matinada de Garreta en la seva versió per a trio amb piano i Gem(s)tone en la que Marc Migó ens presenta tres suggestions musicals de tres pedres precioses i semiprecioses a partir de les seves pròpies percepcions i de les connotacions esotèriques que els hi son associades.