Ressonàncies del romanticisme
El saxofonista Ismael Arroyo va ser el guanyador del premi l’ImpulsACIMC 2025
El Romanticisme no va ser només una època, sinó una manera de sentir i de crear: una exaltació de la subjectivitat, l'emoció i la recerca del que és inassolible. Ressonàncies del Romanticisme convida a recórrer aquest esperit a través d'un diàleg entre passat i present, on les obres històriques i icòniques s'uneixen a la literatura original i de nova creació per a la formació, perllongant i revifant aquesta herència romàntica. Aquestes ressonàncies, encara perceptibles en alguns compositors contemporanis, doten el programa d'una identitat pròpia, en què tradició i innovació es troben presents a la veu intensa i renovada del saxofon al costat del piano.
L'inici del programa està marcat pel Caprice IV a Fa menor de David Salleras, saxofonista i compositor català, l'escriptura virtuosa i expressiva del qual recorda els cèlebres capricis de Paganini al mateix temps que explora les possibilitats tècniques del saxofon. El diàleg amb el piano s'inaugura amb l'estrena en temporada d'As Tranquility Arises Op. 103 del madrileny Jorge Grundman, una obra impregnada de lirisme que actualitza la sensibilitat romàntica a través d'un llenguatge proper i emocional. La cèlebre Sonata a La major de César Franck encarna l'essència del Romanticisme tardà en una síntesi amb el color renovat del saxofon soprano, però amb el mateix àmbit musical. La Suite Op. 55 del compositor turc Fazıl Say ens condueix cap al segle XXI, on aquesta ressonància romàntica s'enriqueix amb els ressons del folklore oriental i un virtuosisme de gran frescor.
Finalment, la Fantaisie brillant sud Carmen de François Borne, basada en els temes principals de l'òpera de Georges Bizet, posa el fermall final amb les seves melodies inconfusibles.