Caprici vs. sonata
Recital de violí i piano
Jaime Naya, violí
Daniel Blanch, piano
El caprici és una composició musical de forma lliure que en el període barroc s'identificava amb el ricercare i la fantasia. Acostuma a tenir una naturalesa ràpida que, amb l'aparició de Paganini, va endinsar-se en un virtuosisme extrem per explorar les possibilitats tècniques de l'instrument. Posteriorment, i amb el mateix objectiu, van ser molts els compositors que van continuar component capricis, entre els quals dos violinistes catalans com Joan Manén i Jordi Cervelló. Manén fou un dels primers a difondre obres poc conegudes de Paganini de les quals va fer diverses transcripcions. Cervelló va escriure capricis al llarg de vint-i-un anys, i va crear així un conjunt de vint-i-quatre peces d'alt valor musical i pedagògic.
En contraposició al caprici hi trobem la sonata, en què el diàleg i la interacció entre instruments és completa. Gaspar Cassadó, amb 29 anys, i Marc Migó, amb 30, van escriure dues excel·lents sonates: mentre que la primera explora l'apassionament i la fantasia prenent per moments el cançoner popular català com a element inspirador, la segona és una "sonata de primavera" que no pot oblidar completament l'hivern i al·ludeix a la mort i a la primavera com a forces renovadores.