

EL REI LEAR és, sens dubte, una de les millors tragèdies de Shakespeare. La força dels seus personatges, i la intensitat dels esdeveniments que hi tenen lloc en són la prova. Temes universals com les relacions entre pares i fills, el tractament a la vellesa, els límits del seny o l’ambició desmesurada, els va posar de manifest Shakespeare fa més de 400 anys en aquesta obra mestra.
Lear, havent arribat a la vellesa, decideix dividir el seu regne entre les seves tres filles. El que desencadenarà aquesta decisió, ens farà veure la crueltat de l’ésser humà.
“Oh déus, doneu-me paciència!
Si sou vosaltres els qui removeu el cor d’aquestes filles
en contra del seu pare, no em ridiculitzeu
fins al punt d’obligar-me a suportar-ho dòcilment. [...]
Vosaltres us penseu que ploraré, però no ho faré.
Me’n sobren els motius, però no ploraré.
Aquest cor es partirà en cent mil fragments abans que jo
vessi una llàgrima per vosaltres.
Ah! Bufó! Em torno boig!”
EL REI LEAR
ACTE II, ESCENA IV